La ciutat emmurallada cal recórrer-la de dues formes. La primera, seguint el traçat dels seus baluards i llenços de muralla, per admirar la vasta obra arquitectònica que compon la fortalesa del segle XVI. És un passeig obert, que sobrevola la ciutat, el port i la costa més immediata. No obstant això, resulta imprescindible perdre’s també pels carrerons i les petites places que ascendeixen i descendeixen per l’interior de les muralles. Segueixen el traçat anàrquic i serpentejant propi d’un barri medieval que s’arremolina al vessant d’una muntanya, amb els seus passadissos i graons.
La ruta comença per la plaça de Vila, la major zona oberta de l’interior del barri fortificat, a continuació del portal de ses Taules i es Rastrillo. Aquesta plaça tranquil•la i solitària a l’hivern, transmuta a l’estiu en un espai alegre i il•luminat, ple de terrasses, restaurants, boutiques i galeries d’art.
En travessar la plaça de Vila, es pot continuar pels estretes carrerons del fons, Santa Creu i Sant Antoni, fins arribar a la plaça del Sol. Des d’aquí, cal pujar la llarga escalinata del carrer des Portal Nou, i arribar al carrer de Sant Josep. Aquí esperen dues torres de planta quadrada de la vella muralla medieval que, malgrat haver-se mimetitzat amb els edificis, es distingeixen perfectament.
El carrer desemboca a l’església de l’Hospitalet. Des d’aquí es puja una altra escala que desemboca en el carrer de Joan Roman, un dels principals de Dalt Vila. A la cantonada, l’antic seminari. En continuar l’ascens, al fons, s’observa l’església-convent de Sant Cristòfol, edifici emblanquinat, i una mica més amunt la capella de Sant Ciriac, el Museu Puget –ja al Carrer Major–, la porta medieval de sa Portella i el centre d’interpretació Madina Yabisa. Pel trajecte, múltiples cases palatines de la classe alta de la ciutat. Al final s’arriba a la plaça de la Catedral on, a més del temple i el seu Museu Diocesà, esperen la Cúria, el Palau Episcopal, la capella del Salvador, l’antiga seu de la Universitat i el lateral del Castell, amb l’escala contemporània que va concebre l’arquitecte Elías Torres.
El descens es realitzaria seguint el mateix recorregut, sense desviar-nos de la ruta principal en passar al costat de l’Hospitalet i l’antic seminari. Així s’arriba a Can Botino –actual seu de l’Alcaldia– i el convent dels Dominics, amb el seu mirador protagonitzat per la reproducció de la tomba de l’arquebisbe Guillem de Montgrí, conqueridor d’Eivissa al segle XIII. L’última parada, després de deixar enrere l’església de Sant Domingo és als jardins del carrer de Sa Carrossa, on es troba una altra estàtua de bronze asseguda en un banc. És el rector Isidor Macabich, que va ser el més important historiador de l’illa. La baixada acaba a la plaça de Vila, on començava el passeig.
