Eivissa proporciona un exemple excel·lent de la interacció dels ecosistemes marins i litorals. Les praderies denses de posidònia oceànica, espècie que només es troba al Mediterrani, contenen i donen suport a la diversitat de la vida marina. Un ecosistema de gran biodiversitat, vegetal i animal.
Els fons marins
El mar actua com a element privilegiat d’unió entre els béns naturals i culturals. Les posidonies i formacions que originen són i han estat un pilar bàsic en la creació de recursos importants per a l’economia de les illes: la pesca, la sal i, actualment, per a la indústria turística, per la íntima interpel·lació en la formació de platges i la puresa de les aigües.
El mar és, per tant, una font de riquesa i un element intrínsec a la particular identitat de les Pitiüses. El substrat arenós que es caracteritza per una moderada profunditat i la transparència de les seves aigües, constitueixen l’ambient idoni per a la posidònia oceànica, les praderies de la qual formen el paisatge dominant d’un ecosistema marí escassament alterat.
Les praderies de posidònia estan considerades com a hàbitat de protecció prioritària per la directiva Hàbitats de la Unió Europea. L’àrea és, a més, zona d’especial protecció d’ocells (ZEPA), està inclosa a la Xarxa Natura 2000 de la CEE i inscrita en el Conveni Ramsar sobre la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional. És Reserva Natural de Ses Salines des de 1995.
Les praderies de posidònia de les Pitiüses estan considerades com la comunitat més important del litoral mediterrani per la seua productivitat de matèria orgànica. Oxigenen l’aigua i la filtran, a més de reduir la força de les onades protegint les platges de l’erosió.
La planta de posidònia és una fanerògam endèmica del mar Mediterrani que té una organització externa pròpia de les plantes superiors: arrel, tronc, fulles i capacitat per produir flors i fruits amb llavors. Creix cobrint els fons marins i formant frondoses praderies. Aquestes es troben en alarmant regressió per la seua elevada sensibilitat a les alteracions ambientals, mentre que a Eivissa es troba en un estat excel·lent, essent essencials tant per contenir els elements de bellesa excepcional del lloc, com per mantenir els processos essencials per a la conservació de l’ecosistema i la biodiversitat que acull.
Un ecosistema submarí i litoral d’extraordinari interès amb espècies amenaçades de gran valor científic, que configuren un paisatge mediterrani únic per la seua riquesa natural i cultural.