Eivissa capital va disposar de muralles des de la més remota antiguitat. L’actual fortalesa, no obstant això, es va construir en temps del renaixement, per ordre de la Corona espanyola, segons disseny de l’enginyer italià Giovanni Batista Calvi. La causa va ser el setge constant de l’armada turca i els seus corsarios. La construcció, com hem vist a l’apartat de béns culturals d’Eivissa Patrimoni Mundial, va acabar a final del segle XVI.
La fortalesa envolta tot el puig de Vila, la zona més elevada de la capital pitiüsa i s’estén per una superfície de 10 hectàrees, amb un perímetre d’1.800 m. Cadascun dels seus set baluards va ser planificat al detall, per dotar-lo de suficients angles de tir que garantissin la seua defensa.
Les muralles renaixentistes posseeixen cinc entrades, però la principal i més espectacular és la que ocupa l’antic pont llevadís del portal de ses Taules, davant del barri de la Marina. Al final de la rampa d’ascens, dues estàtues romanes, una a cada costat, rèplica de dos originals de marbre que es custodien al Museu Arqueològic de Dalt Vila. I a dalt, l’escut de la Corona. Les paraules que ho acompanyen, en llatí, diuen: “Essent rei Felip, catòlic i invictíssim de les Espanyes i les Índies orientals i occidentals, van ser construïdes les muralles en benefici d’aquesta illa. SCMR governador i capità general, noble D. Fernando Sanoguera. Any 1.585”.
Després de l’entrada, la plaça d’armes, el popular “Rastrillo”, amb els seus arcs de mig punt en la porxada del lateral. També alberga una balconada renaixentista.
Des d’aquí s’inicia un inoblidable passeig de baluard en baluard, seguint les muralles, que s’obren a tota la ciutat i al mar. Es pot començar pel baluard de Santa Llúcia, als peus del qual se situa el barri de sa Penya. Alberga l’antic polvorí, construït al segle XVIII.
Des de Santa Llúcia es descendeix per la ronda Narcís Puget Viñas, al costat dels merlets i per sobre del portal de ses Taules. Així s’arriba al baluard de Sant Joan, sobre la Marina. Acull el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, antiga sala d’armes, i dues garites de vigilància en els extrems. Aquest baluard va ser readaptat en els anys 60 del segle XX per construir l’únic accés per a vehicles que existeix en la fortalesa i que només flanquegen els residents al barri i el transport públic.
Seguint la corona de la muralla, se sobrevola la plaça del Parc fins a desembocar en la plaça del Sol, avantsala del baluard de Sant Pere, també conegut com des Portal Nou. El seu interior amaga un escenari per a concerts i un centre d’interpretació sobre la construcció de les muralles. Es Portal Nou és la segona entrada per als vianants al recinte i, a través d’un túnel, desemboca al parc Reina Sofia. Està protegit per un orelló circular a sobre del qual se situa el cavaller de Sant Lluc, una estructura destinada a l’artilleria.
A partir d’aquí, el camí segueix cap amunt per la ronda Calvi, mentre es Puig des Molins s’albira als peus del monument, així com la costa de platja d’en Bossa. El següent baluard és el de Sant Jaume, amb el seu centre d’interpretació armamentístic i les restes de la vella muralla musulmana de temps medievals, que s’alineen fins a gairebé el següent baluard, el de Sant Jordi, al capdamunt, que ja coincideix amb el Castell.
Entre aquest últim i el de Sant Bernat se situa un altre túnel per als vianants, el des Soto Fosc, també del segle XVI. Com a l’exterior hi ha un pàrquing, alguns visitants comencen el recorregut per aquest punt.
Entre el Castell i la Catedral hi ha un carreró estret que condueix a la plaça de la Catedral. Des d’aquí es pot enfilar el carrer Major fins girar pel primer a la dreta i creuar l’arc de sa Portella, últim accés que queda de l’antiga muralla medieval, anterior a aquesta. Des d’aquí es baixa a la plaça d’Espanya, al costat de l’Ajuntament, on també se situa es Revellí, un semibaluard sota el qual passa l’últim túnel per als vianants del recinte. També condueix a la zona des Soto Fosc i va ser construït durant la guerra civil espanyola, en els anys trenta del segle XX. Des d’aquí, després de contemplar en el mirador de la plaça d’Espanya la tomba de Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona que va promoure la reconquesta d’Eivissa al segle XIII, i les extraordinàries vistes de la sortida del port, tornem al baluard de Santa Llúcia, on es va iniciar el passeig.
Aquest inoblidable recorregut pel perímetre de la muralla no hauria d’impedir la realització d’un altre igual d’interessant, per l’interior dels carrers i places de Dalt Vila, on a més d’interessants monuments i museus esperen racons únics.